DESPERTAR Conos by PERICO PASTOR A GALERIA D’ART PILAR RIBERAYGUA

DESPERTAR Conos by PERICO PASTOR A GALERIA D’ART PILAR RIBERAYGUA

DESPERTAR

Aquesta exposició va néixer a l’Institut Guttmann el matí del set de gener del 2021. Hi havia arribat la vigília de Reis, després de cinc setmanes en coma a l’uci de l’Hospital de Sant Pau. Feliç de ser viu, encara que no em quedés ni un gram de múscul i fer el mínim moviment fos una odissea. En aquella hora de pau abans no arribessin les infermeres i auxiliars per posar-nos en marxa, se’m va ocórrer que el que anava a viure era un bon tema per una exposició.

Ser incapaç de desenroscar el tap d’una ampolla d’aigua mineral et fa sentir el valor del mínim gest que el nostre cos realitza cents de vegades al dia, milers al llarg d’una vida. No tan sols els més espectaculars-caminar, córrer, nadar, saltar, estimar- sinó els més nimis: pentinar-se, cordar-se, dutxar-se, tallar un filet… La meva felicitat venia de pensar que estava al millor lloc on recuperar tots aquests petits actes que van teixint la nostra vida.

I aquest és el tema: el nostre cos és capaç de coses meravelloses, espectaculars o modestes que donem per descomptades fins que un accident ens recorda la nostra fragilitat. Descobrim llavors un món de gent dedicada a ajudar-nos a recuperar allò que es pugui d’aquests gestos, a retornar-nos la vida, a acceptar el que serem. A desenroscar, si és possible, el tap de l’ampolla, a posar-nos un mitjó o els pantalons sense haver-nos de seure.

Aquell mateix matí vaig trucar al meu amic Jordi Batlle, de la Galeria de Sant Gugat, i li vaig explicar la idea, que va acceptar sense dubtar-ho ni un instant.

Aquesta confiança, juntament amb la perseverança i el saber dels que em van acompanyar els mesos de Guttmann, i l’amor i tendresa de la meva família i amics, m’han retornat a la vida. Gràcies.

Perico Pastor

*

Despertar by Perico Pastor

Esta exposición nació en el Institut Guttmann, la mañana del siete de enero de 2021. Había llegado allí la víspera de Reyes, después de cinco semanas en coma en la UCI del Hospital de Sant Pau.

Feliz de estar vivo, aunque no me quedara ni un gramo de músculo y hacer el mínimo movimiento fuera una odisea, en esa hora de paz antes de que llegaran la enfermeras y auxiliares para ponernos en marcha, se me ocurrió lo que iba a vivir era un buen tema para una exposición.

Ser incapaz de desenroscar un tapón de una botella de agua mineral te hace sentir el valor del mínimo gesto que nuestro cuerpo realiza cientos de veces al día, miles a lo largo de una vida. No ya los más espectaculares (andar, correr, nadar, saltar, amar) sino los más nimios: peinarse, abrocharse, ducharse, cortar un filete… Mi felicidad venía de pensar que estaba en el mejor lugar para recuperar todos estos pequeños actos que tejen nuestra vida.

Y ese es el tema: nuestro cuerpo es capaz de cosas maravillosas, espectaculares o modestas, que damos por descontado, hasta que un accidente nos recuerda nuestra fragilidad. Descubrimos entonces un mundo de gente dedicada a ayudarnos a recuperar lo que queda de esos gestos, a devolvernos nuestra vida, a aceptar lo que seremos. A desenroscar, si es posible, el tapón de la botella, a ponernos un calcetín o los pantalones sin sentarnos.

Esa misma mañana llamé a mi amigo Jordi Batlle, de La GaLeRia en Sant Cugat y le expliqué la idea, que aceptó sin dudar un segundo. Esa confianza, junto al tesón y el saber de los que me acompañaron en los meses de Guttmann, y el cariño de mi familia y mis amigos, me ha devuelto la vida. Gracias.

*

Awakening by Perico Pastor

This exhibition was born at the Institut Guttmann, on the morning of January 7, 2021. He had arrived there on the eve of Kings day, after five weeks in a coma in the ICU of the Hospital de Sant Pau.

Happy to be alive, even if I didn’t have an ounce of muscle left and making the slightest movement was an odyssey, in that hour of peace before the nurses and auxiliaries arrived to get us going, it occurred to me what I was going to live was a good subject for an exhibition.

Being unable to unscrew a cap from a bottle of mineral water makes you feel the value of the smallest gesture that our body makes hundreds of times a day, thousands throughout a lifetime. Not the most spectacular ones (walking, running, swimming, jumping, loving) but the most insignificant ones: combing one’s hair, buttoning up, showering, cutting a steak… My happiness came from thinking that I was in the best place to recover all these little acts that weave our life.

And that is the point: our body is capable of wonderful, spectacular or modest things, which we take for granted, until an accident reminds us of our fragility. We then discover a world of people dedicated to helping us recover what remains of those gestures, to give us back our life, to accept what we will be. To unscrew, if possible, the cap of the bottle, to put on a sock or pants without sitting down.

That same morning I called my friend Jordi Batlle, from La GaLeRia in Sant Cugat and explained the idea to him, which he accepted without hesitation. That confidence, together with the tenacity and knowledge of those who accompanied me in the months of Guttmann, and the affection of my family and my friends, has given me back my life. Thanks.